lectures de la missa del diumenge III de durant l'any 21 de gener 2018

DIUMENGE III DURANT L’ANY

«el regne de Déu és a prop»

Lectura de la profecia de Jonàs

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

Jn 3,1-5.10

Salm Responsorial

R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.

Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salveu. R

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat

i de l’amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R

El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R

Sl 24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

1Co 7,29-31

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.

Mc 1,14-20

"Cal convertir-se per acollir la Bona Nova"

Jonàs és més aviat anti-profeta: a la 1a part del llibre (cp. 1-2) desobeeix l’ordre divina d’anar a Nínive a predicar la conversió: decidí fugir cap a Tarsis, lluny del Senyor. Al final (cp. 4) es prengué molt malament la conversió de Nínive i el perdó misericordiós de Déu.
Però a la 2a part del llibre (cp. 3) sí apareix obeint: predica fent realitat el desig de Déu: La gent de Nínive cregué en Déu, proclamaren un dejuni, es convertiren i s’apartaren del mal camí. Per això Déu es va desdir de fer caure sobre ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Missatge: Nínive, símbol de ciutat allunyada de Déu, és on el Senyor envia el seu profeta per anunciar-los la Bona Notícia. Com avui amb el repte de la Nova Evangelització.
No podem perdre l’oportunitat present. L’única oportunitat que tenim per actuar com a testimonis de Crist és la present: les passades ja no les tenim i les futures tampoc.
La crida paulina a viure «com si no..» no és impertorbabilitat estoica sinó participació amb distanciament interior.
Per a l’Apòstol, l’únic valor absolut és Déu i el seu Regne.
Com avui: envers els corrents del nostre món, ni adoració, ni rebuig, ni indiferència, sinó participació noble amb pertinença absoluta al Senyor.
Jesús es presenta a Galilea predicant la Bona Nova de Déu. Si per a Joan el Regne del cel és a prop (Mt 3,2), ara per a Jesús ha arribat l’hora.
Quina? No la de circumstàncies hipotèticament favorables al Projecte Salvador de Déu, sinó l’hora quan Déu envià el seu Fill (Ga 4,4).
Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova: per a Jesús la 2a exhortació (creieu en la Bona Nova) motiva i dona força a la 1a (convertiu-vos). Cal convertir-nos per acollir el tresor amagat que Jesús ens ofereix.
La crida de Jesús als Dotze és un fet clau: la primera acció del Ministeri de Jesús. Només compta la iniciativa del Senyor amb la resposta lliure i generosa dels cridats.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi